Vés al contingut

orinc

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /uˈɾiŋ/
balear /oˈɾiŋk/, /uˈɾiŋk/
Occidental:  nord-occidental /oˈɾiŋ/
valencià /oˈɾiŋk/, /oˈɾiŋ/
  • Rimes: -iŋk
  • Etimologia: Del castellà orinque, del francès orin, del neerlandès oorring ‎(«pavelló de l’orella»).

orinc m. ‎(plural orincs)

  1. (nàutica) Boia afermada amb un cap a l’àncora per indicar l’abalisament.

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

orinc

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orincar

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: o·rinc (2)
  • Anagrama: rònic

Vegeu també

[modifica]