orinaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.ɾiˈna.ɾən/
	balear /o.ɾiˈna.ɾən/, /u.ɾiˈna.ɾən/
Occidental:	/o.ɾiˈna.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

orinaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de orinar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb orinar.

Variants

• [2] orineguessen, orinessin, orinessen, orinassin, orinassen

Miscel·lània

• Anagrames: anorreïn, ornarien