orin

Potser volíeu: orín

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈo.ɾin/
• Rimes: -oɾin

Verb

orin

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb orar.
2. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb orar.

Variants

• [1] oren
• [2] oren

Miscel·lània

• Síl·labes: o·rin (2)
• Anagrames: orni, orní, roín

Francès

• Pronúncia ^(AFI): /ɔˈʁɛ̃/
• Etimologia: Del neerlandès oorring ‎(‘pavelló de l’orella’).

Nom

orin m. ‎(plural orins)

1. orinc