ordinàreu

Potser volíeu: ordinareu

Català

Verb

ordinàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de ordinar

Miscel·lània

• Síl·labes: or·di·nà·reu (4)
• Anagrames: arredoniu, ioduraren

Català antic

Verb

ordinàreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de ordinar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de ordinar

Variants

• [1] ordinàs, ordinàrets
• [2] ordinàssets, ordinàsseu, ordinàrets