oràreu

Potser volíeu: orareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈɾa.ɾəw/
	balear /oˈɾa.ɾəw/, /uˈɾa.ɾəw/
Occidental:	/oˈɾa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

oràreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de orar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb orar.

Variants

• [2] oréssiu, orésseu, oràssiu, oràsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: o·rà·reu (3)