opugnàreu

Potser volíeu: opugnareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.puŋˈna.ɾəw/
	balear /o.puŋˈna.ɾəw/, /u.puŋˈna.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /o.puŋˈna.ɾew/, valencià /o.puɡˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

opugnàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de opugnar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb opugnar.

Variants

• [2] opugnéssiu, opugnésseu, opugnàssiu, opugnàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: o·pug·nà·reu (4)
• Anagrama: aporuguen