oposita

Potser volíeu: oposità, opositá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.puˈzi.tə/
	balear /o.poˈzi.tə/, /u.puˈzi.tə/
Occidental:	/o.poˈzi.ta/

• Rimes: -ita

Verb

oposita

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de opositar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb opositar.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·po·si·ta (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /o.poˈsi.ta/

Americà: alt /o.p(o)ˈsi.ta/, baix /o.poˈsi.ta/

• Rimes: -ita

Verb

oposita

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb opositar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb opositar

Variants

• [2]: (voseo) opositá

Miscel·lània

• Síl·labes: o·po·si·ta (4)
• Anagrames: apósito, opiatos, potasio