ondege

Català

Verb

ondege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ondejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ondejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ondejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ondejar.

Variants

• [1] ondejo, ondegi, ondeig
• [2] ondegi
• [3] ondegi
• [4] ondegi

Miscel·lània

• Síl·labes: on·de·ge (3)
• Anagrama: denego