ondàsseu

Català

Verb

ondàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb ondar.

Variants

• ondéssiu, ondésseu, ondàssiu, ondàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: on·dàs·seu (3)
• Anagrames: desanous, donàsseu, endossau