ofensa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/uˈfɛn.sə/
Occidental:	nord-occidental /oˈfɛn.sa/, valencià /oˈfen.sa/

• Rimes: -ɛnsa
• Etimologia: Del llatí offensa

Nom

ofensa f. ‎(plural ofenses)

1. Acte d'ofendre.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: offense ^(en)
• Castellà: ofensa ^(es)
• Francès: offense ^(fr)
• Grec: προσβολή ^(el) f. ‎(prosvolí)
• Hongarès: sértés ^(hu)
• Irlandès: aithisiú ^(ga) m.
• Italià: offesa ^(it)
• Llatí: offensa ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: INSULTAR ^(csc)
• Portuguès: ofensa ^(pt) f.
• Romanès: ofensă ^(ro) f.
• Rus: просту́пок ^(ru) m. ‎(prostúpok)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·fen·sa (3)
• Heterograma de 6 lletres (aefnos)
• Anagrames: afones, afonés

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /oˈfen.sa/, meridional \oˈfeŋ.sa\

Americà: alt /oˈfen.s(a)/, baix \oˈfeŋ.sa\, austral /oˈfen.sa/

• Rimes: -ensa
• Etimologia: Del llatí offensa

Nom

ofensa f. ‎(plural ofensas)

1. ofensa

Miscel·lània

• Síl·labes: o·fen·sa (3)
• Heterograma de 6 lletres (aefnos)