oclusiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.kɫuˈziw/
	balear /o.kɫuˈziw/, /u.kɫuˈziw/
Occidental:	/o.kɫuˈziw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí occlusus ‎(«tancat, oclòs») i el sufix -iu.

Adjectiu

oclusiu m. ‎(femení oclusiva, plural masculí oclusius, plural femení oclusives)

1. Relatiu a l’oclusió.
2. (fonètica) Dit del fonema que s’articula amb un tancament del corrent d’aire seguit d'una obertura sobtada.

Sinònims

• (fonètica) plosiu

Notes

• En català, són consonants oclusives: /p/, /b/, /t/, /d/, /k/, /ɡ/.

Traduccions

Relatiu a l’oclusió

• Anglès: occlusive ^(en)
• Castellà: oclusivo ^(es)
• Francès: occlusif ^(fr)
• Italià: occlusivo ^(it)

Del fonema articulat amb tancament

• Anglès: plosive ^(en)
• Castellà: oclusivo ^(es)
• Francès: occlusif ^(fr)
• Italià: occlusivo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·clu·siu (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB