oceaan

Neerlandès

• Pronúncia ^(AFI): /ˌoː.seːˈjaːn/^ⓘ
• Etimologia: Atestat en neerlandès mitjà en les formes Oceanus (1390-1410), óceâen (1595) i oceaan (ca. 1651), del llatí ōceanus ‎(‘Oceà’) (manllevat, al seu torn, al grec ὠκεανός ‎(ōkeanós , ‘Oceà’)), probablement mitjançant el francès mitjà océan ‎(‘oceà’).

Nom

oceaan m. ‎(plural oceanen, diminutiu oceaantje)

1. oceà

   Antarctische / Arctische / Atlantische / Indische / Stille Oceaan ― oceà antàrtic / àrtic / atlàntic / pacífic

Derivats

• oceaanbodem
• oceaanreus
• oceaanwater

Sinònims

• wereldzee

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada oceaan al Van Dale Gratis woordenboek.
• Per a la història del mot, consulteu l'entrada oceaan a l'Etymologiebank.nl.