ocarina

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /u.kəˈɾi.nə/, occidental /o.kaˈɾi.na/
  • Rimes: -ina
  • Etimologia: De l'italià ocarina, nom donat pel seu inventor Giuseppe Donati com a diminutiu de oca.

Nom[modifica]

ocarina f. ‎(plural ocarines)

  1. Instrument aeròfon que consisteix en una flauta globular, sovint de terra cuita, amb vuit forats que es tapen amb els dits.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /ɒkəˈɹiːnə/
    Audio (New England)

Nom[modifica]

ocarina ‎(plural ocarinas)

  1. ocarina

Vegeu també[modifica]

  • ocarina. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].


Castellà
[modifica]

Peninsular: /o.kaˈɾi.na/
Americà: alt /o.k(a)ˈɾi.na/, baix /o.kaˈɾi.na/

Nom[modifica]

o·ca·ri·na f. ‎(plural ocarinas)

  1. ocarina

Vegeu també[modifica]

  • ocarina. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /ɔ.ka.ʁiˈna/

Nom[modifica]

ocarina m. ‎(plural ocarinas)

  1. ocarina

Vegeu també[modifica]

  • ocarina. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /o.kaˈriː.na/

Nom[modifica]

o·ca·rì·na f. ‎(plural ocarine)

  1. ocarina

Vegeu també[modifica]

  • ocarina. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].