ocarina

Català

mostra de so^ⓘ

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /u.kəˈɾi.nə/, balear /o.cəˈɾi.nə/, /u.kəˈɾi.nə/

Occidental: /o.kaˈɾi.na/

• Rimes: -ina
• Etimologia: De l'italià ocarina, anomenat per Giuseppe Donati com a diminutiu de oca.

Nom

ocarina f. ‎(plural ocarines)

1. Instrument aeròfon que consisteix en una flauta globular, sovint de terra cuita, amb vuit forats que es tapen amb els dits.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Okarina ^(de) f.
• Anglès: ocarina ^(en)
• Castellà: ocarina ^(es)
• Francès: ocarina ^(fr)

• Friülà: ocarine ^(fur) f.
• Italià: ocarina ^(it)
• Polonès: okaryna ^(pl) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ca·ri·na (4)
• Anagrames: acaroni, acaroní, cairona, caironà, incoara, incoarà, nocaria, roncaia

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: GDLC
• ocarina. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Anglès

• Pronúncia: /ɒkəˈɹiːnə/ Audio (New England) ^ⓘ

Nom

ocarina ‎(plural ocarinas)

1. ocarina

Vegeu també

• ocarina. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /o.kaˈɾi.na/

Americà: alt /o.k(a)ˈɾi.na/, baix /o.kaˈɾi.na/

• Rimes: -ina

Nom

ocarina f. ‎(plural ocarinas)

1. ocarina

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ca·ri·na (4)

Vegeu també

• ocarina. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Francès

• Pronúncia: /ɔ.ka.ʁiˈna/

Nom

ocarina m. ‎(plural ocarinas)

1. ocarina

Vegeu també

• ocarina. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /o.kaˈriː.na/

Nom

ocarina f. ‎(plural ocarine)

1. ocarina

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ca·rì·na (4)

Vegeu també

• ocarina. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].