obturar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /up.tuˈɾa/
	balear /op.tuˈɾa/, /up.tuˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /op.tuˈɾa/
	valencià /op.tuˈɾaɾ/, /op.tuˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: obturà
• Etimologia: Del llatí obtūrare, segle XV.

Verb

obturar trans.

1. Tapar, obstruir algun conducte o obertura.
2. (estomatologia) empastar.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	obturar			haver obturat
gerundi	obturant			havent obturat
participi	obturat, obturada, obturats, obturades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	obturo	obtures	obtura	obturem	obtureu	obturen
	obture						val
	obturi						sept
	obtur				obturau		bal, alg
				obturam			bal
imperfet	obturava	obturaves	obturava	obturàvem	obturàveu	obturaven
passat simple	obturí	obturares	obturà	obturàrem	obturàreu	obturaren
futur	obturaré	obturaràs	obturarà	obturarem	obturareu	obturaran
condicional	obturaria	obturaries	obturaria	obturaríem	obturaríeu	obturarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	obturi	obturis	obturi	obturem	obtureu	obturin
	obture	obtures	obture			obturen	occ, bal
imperfet	obturés	obturessis	obturés	obturéssim	obturéssiu	obturessin
		obturesses		obturéssem	obturésseu	obturessen
	obturàs	obturassis	obturàs	obturàssim	obturàssiu	obturassin	bal
		obturasses		obturàssem	obturàsseu	obturassen	val, bal (1)
	obturara	obturares	obturara	obturàrem	obturàreu	obturaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	obtura	obturi	obturem	obtureu	obturin
	–				obturau		bal, alg
	–		obture			obturen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				obturàvom	obturavo		centr, n-occ
	obturavi						sept
	obturaia	obturaies	obturaia	obturàiem	obturàieu	obturaien	n-occ
condicional	obturariva	obturarives	obturariva	obturarívem	obturaríveu	obturariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	obturo	obturos	obturo	obtureguem	obturegueu		n-occ
imperfet	obturessi		obturessi				sept, alg
	obturessa						centr, n-occ
	obtureguessa	obtureguesses	obturegués	obtureguéssom	obtureguéssou	obtureguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... obturat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... obturar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... obturat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... obturat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... obturat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... obturat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... obturar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... obturat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... obturat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... obturat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: obturo, obtura, obturem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: obturate ^(en)
• Castellà: obturar ^(es)
• Francès: obturer ^(fr)
• Italià: otturare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ob·tu·rar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot