obstruir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ups.tɾuˈi/
	balear /ops.tɾuˈi/, /ups.tɾuˈi/
Occidental:	nord-occidental /ops.tɾuˈi/
	valencià /ops.tɾuˈiɾ/, /os.tɾuˈi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: obstruí
• Etimologia: Del llatí obstruere, segle XIX.

Verb

obstruir trans.

1. Barrar o impedir el pas o l'acció d'algú o quelcom.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa amb hiat entre el radical i la desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	obstruir			haver obstruït
gerundi	obstruint			havent obstruït
participi	obstruït, obstruïda, obstruïts, obstruïdes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	obstrueixo	obstrueixes	obstrueix	obstruïm	obstruïu	obstrueixen
	obstruesc						bal
	obstrueixi						sept
	obstruïsc	obstruïxes	obstruïx			obstruïxen	occ
	obstruïxo						n-occ
imperfet	obstruïa	obstruïes	obstruïa	obstruíem	obstruíeu	obstruïen
passat simple	obstruí	obstruïres	obstruí	obstruírem	obstruíreu	obstruïren
futur	obstruiré	obstruiràs	obstruirà	obstruirem	obstruireu	obstruiran
condicional	obstruiria	obstruiries	obstruiria	obstruiríem	obstruiríeu	obstruirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	obstrueixi	obstrueixis	obstrueixi	obstruïm	obstruïu	obstrueixin
	obstruïsca	obstruïsques	obstruïsca			obstruïsquen	occ
	obstruesqui	obstruesquis	obstruesqui	obstruïguem	obstruïgueu	obstruesquin	bal
imperfet	obstruís	obstruïssis	obstruís	obstruíssim	obstruíssiu	obstruïssin
		obstruïsses		obstruíssem	obstruísseu	obstruïssen
	obstruïra	obstruïres	obstruïra	obstruírem	obstruíreu	obstruïren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	obstrueix	obstrueixi	obstruïm	obstruïu	obstrueixin
	–		obstruesqui	obstruïguem		obstruesquin	bal
	–	obstruïx	obstruïsca			obstruïsquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	obstrueix						alg
imperfet	obstruïva	obstruïves	obstruïva	obstruívem	obstruíveu	obstruïven	alg
condicional	obstruiriva	obstruirives	obstruiriva	obstruirívem	obstruiríveu	obstruiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	obstruïssi		obstruïssi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... obstruït
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... obstruir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... obstruït
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... obstruït
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... obstruït
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... obstruït
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... obstruir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... obstruït
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... obstruït
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... obstruït
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: obstrueixo, obstrueix, obstruïm

Traduccions

Traduccions

• Anglès: obstruct ^(en)
• Castellà: obstruir ^(es)
• Francès: obstruer ^(fr)
• Italià: ostruire ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·tru·ir (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \o(β)sˈtɾwiɾ\, meridional \o(β)hˈtɾwiɾ\

Americà: alt /obsˈt͡swiɾ/, baix \o(β)hˈtɾwiɾ\

• Rimes: -iɾ
• Etimologia: Del llatí obstruĕre.

Verb

obstruir trans. ‎(present obstruyo, passat obstruí, futur obstruiré)

1. obstruir

Relacionats

• obstrucción

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·truir (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre obstruir