obstinessi

Català

Verb

obstinessi

1. (col·loquial septentrional, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb obstinar-se.
2. (col·loquial septentrional, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb obstinar-se.

Variants

• [1] obstinés, obstinàs, obstinara
• [2] obstinés, obstinàs, obstinara

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·ti·nes·si (4)