obstinava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ups.tiˈna.βə/
	balear /ops.tiˈna.və/, /ups.tiˈna.və/
Occidental:	nord-occidental /ops.tiˈna.βa/
	valencià /ops.tiˈna.va/, /os.tiˈna.βa/

• Rimes: -ava

Verb

obstinava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de obstinar-se.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de obstinar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·ti·na·va (4)