obstinau

Català

Verb

obstinau

1. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de obstinar-se.
2. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb obstinar-se.

Variants

• [1] obstineu
• [2] obstineu

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·ti·nau (3)
• Heterograma de 8 lletres (abinostu)