obstinaré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ups.ti.nəˈɾe/
	balear /ops.ti.nəˈɾe/, /ups.ti.nəˈɾe/
Occidental:	nord-occidental /ops.ti.naˈɾe/
	valencià /ops.ti.naˈɾe/, /os.ti.naˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

obstinaré

1. Primera persona del singular (jo) del futur de obstinar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·ti·na·ré (4)
• Heterograma de 9 lletres (abeinorst)
• Anagrames: barítones, estaborní, obstarien