obstinàreu

Potser volíeu: obstinareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ups.tiˈna.ɾəw/
	balear /ops.tiˈna.ɾəw/, /ups.tiˈna.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /ops.tiˈna.ɾew/
	valencià /ops.tiˈna.ɾew/, /os.tiˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

obstinàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de obstinar-se.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb obstinar-se.

Variants

• [2] obstinéssiu, obstinésseu, obstinàssiu, obstinàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·ti·nà·reu (4)
• Heterograma de 10 lletres (abeinorstu)
• Anagrama: estaborniu