obstar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /upsˈta/, balear /opsˈta/, /upsˈta/
Occidental: nord-occidental /opsˈta/, valencià /opsˈtaɾ/, /osˈtaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: obstà
  • Etimologia: Del llatí obstare, segle XVII, format pel prefix ob- ‎(«en oposició») i stare ‎(«estar»)

Verb[modifica]

obstar intr.

  1. Ser un obstacle.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: obsto, obsta, obstem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]