obsta

Potser volíeu: obstà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /ˈɔps.tə/

Occidental: nord-occidental /ˈɔps.ta/, valencià /ˈɔps.ta/, /ˈɔps.tɔ/

Verb

obsta

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de obstar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb obstar

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·ta (2)
• Anagrames: basto, bastó, botàs, sabot