obsta

Potser volíeu: obstà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈɔps.tə/
Occidental:	nord-occidental /ˈɔps.ta/
	valencià /ˈɔps.ta/, /ˈɔps.tɔ/

Verb

obsta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de obstar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb obstar.

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·ta (2)
• Anagrames: basto, bastó, botàs, sabot