obscurires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ups.kuˈɾi.ɾəs/
	balear /ops.kuˈɾi.ɾəs/, /ups.kuˈɾi.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /ops.kuˈɾi.ɾes/
	valencià /ops.kuˈɾi.ɾes/, /os.kuˈɾi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

obscurires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de obscurir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb obscurir.

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·cu·ri·res (4)
• Anagrama: obscurir-se