obrer

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /uˈβɾe/, balear /oˈbɾe/, /uˈbɾe/
Occidental: nord-occidental /oˈβɾe/, valencià /oˈβɾeɾ/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *operariu, segle XIV, acusatiu de operarius, doblet del cultisme operari.

Adjectiu[modifica]

obrer m. ‎(femení obrera, plural masculí obrers, plural femení obreres)

  1. treballador
  2. feiner

Nom[modifica]

obrer m. ‎(plural obrers, femení obrera)

  1. Persona d’ofici manual que treballa a compte d’altri.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]