obrer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /uˈβɾe/, balear /oˈbɾe/, /uˈbɾe/

Occidental: nord-occidental /oˈβɾe/, valencià /oˈβɾeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Del llatí vulgar *operariu, segle XIV, acusatiu de operarius, doblet del cultisme operari.
• Anagrames: rober, Rober

Adjectiu

o·brer m. ‎(femení obrera, plural masculí obrers, plural femení obreres)

1. treballador
2. feiner

Nom

o·brer m. ‎(plural obrers, femení obrera)

1. Persona d’ofici manual que treballa a compte d’altri.

Traduccions

Traduccions: obrer

• Anglès: worker ^(en)
• Castellà: obrero ^(es) m.

• Francès: ouvrier ^(fr) m.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB