oboè

Potser volíeu: oboe, Oboe, oboé

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /u.βuˈɛ/, balear /o.boˈɛ/, /u.buˈɛ/

Occidental: /o.βoˈe/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: De l'italià oboè, transcripció fonètica antiga del francès hautbois ‎(«instrument de fusta de so alt»).

Nom

o·bo·è m. ‎(plural oboès)

1. Instrument aeròfon de fusta, de registre agut, consistent en un tub estret que s'eixampla lleugerament a l'extrem inferior, proveït d'un tudell amb doble llengüeta de canya.
2. Persona que toca l'oboè.

Variants

• oboé (valencià)

Traduccions

Traduccions: oboè

• Alemany: Oboe ^(de) f.
• Anglès: oboe ^(en)
• Armeni: հոբոյ ^(hy)
• Castellà: oboe ^(es)
• Coreà: 오보에 ^(ko)
• Esperanto: hobojo ^(eo)

• Francès: hautbois ^(fr)
• Gallec: óboe ^(gl) m.
• Islandès: óbó ^(is) n.
• Italià: oboe ^(it)
• Occità: autbòi ^(oc) m.
• Romanès: oboi ^(ro) n.

Nom

o·bo·è m. f. ‎(plural oboès)

1. oboista

Vegeu també

• Oboè a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• oboè. Instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.