Vés al contingut

oboè

De Viccionari
Potser volíeu: oboe, Oboe, oboé

Català

[modifica]
Oriental:  central /u.βuˈɛ/
balear /o.boˈɛ/, /u.buˈɛ/
Occidental:  /o.boˈe/
  • Rimes:
  • Etimologia: De l'italià oboè, del francès hautbois ‎(«instrument de fusta de so alt»).

oboè m. ‎(plural oboès)

  1. Instrument aeròfon de fusta, de registre agut, consistent en un tub estret que s'eixampla lleugerament a l'extrem inferior, proveït d'un tudell amb doble llengüeta de canya.
  2. Persona que toca l'oboè.

Variants

[modifica]

Traduccions

[modifica]

oboè m. f. ‎(plural oboès)

  1. oboista

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: o·bo·è (3)

Vegeu també

[modifica]

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /o.boˈɛ/
  • Etimologia: Del francès hautbois ‎(«instrument de fusta de so alt»).

oboè m. ‎(plural invariable)

  1. (antic) forma alternativa de oboe

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: o·bo·è (3)