oblic

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí obliquus, segle XIV

Adjectiu[modifica]

o·blic m. ‎(femení obliqua, plural masculí oblics, plural femení obliqües)

  1. Dit de la línia o pla que cau sobre una altra i no forma angle recte.[1][2][3][4]
  2. Indirecte.[1][2][3][4]

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • cas oblic : cas gramatical que s'empra normalment en un substantiu o pronom que no és el subjecte de l'oració.[2][3]
  • moviment oblic : aquell que es dóna entre les diferents veus o parts d'una composició polifònica i contrapuntística quan una o algunes d'aquestes veus, es mouen en un sentit, ja sigui ascendent o descendent i l'altra (o les altres) es manté sobre la mateixa nota.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
  2. 2,0 2,1 2,2 Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre oblic
  3. 3,0 3,1 3,2 Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear© sobre oblic
  4. 4,0 4,1 Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre oblic