objectàreu

Potser volíeu: objectareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ub.ʒəkˈta.ɾəw/
	balear /ob.ʒəkˈta.ɾəw/, /ub.ʒəkˈta.ɾəw/
Occidental:	/ob.d͡ʒekˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

objectàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de objectar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb objectar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ob·jec·tà·reu (4)