nuu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Adjectiu: del llatí nūdus.
Nom masculí: del llatí nōdus.
Nom femení: del llatí nūbēs.

Adjectiu[modifica]

nuu m. ‎(femení nua, plural masculí nuus, plural femení nues)

  1. (antic, mallorquí) forma alternativa de nu

Nom[modifica]

nuu m. ‎(plural nuus)

  1. (balear) forma alternativa de nus

Derivats[modifica]

Nom[modifica]

nuu f. ‎(plural nuus)

  1. (antic, poètic) forma alternativa de núvol

Verb[modifica]

nuu

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de nuar

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈnuw/
  • Etimologia: [1] Del llatí vulgar *nūdu, de nōdus. [2] Del llatí vulgar *nūbe, cas oblic de nūbēs.

Nom[modifica]

nuu m. ‎(plural nuus)

  1. nus
  2. artell

Nom[modifica]

nuu f. ‎(plural nuus)

  1. núvol