novi

Potser volíeu: noví

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈnɔ.βi/, balear /ˈnɔ.vi/

Occidental: nord-occidental /ˈnɔ.βi/, valencià /ˈnɔ.vi/, /ˈnɔ.βi/

• Etimologia: Del llatí vulgar *novius sponsatum ‎(«acabats de casar»), segle XIII, de novus, doblet de nou.
• Anagrama: vion

Nom

no·vi m. ‎(plural novis, femení nòvia)

1. (antic, dialectal) nuvi

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Llatí

• Pronúncia: /ˈnɔ.wiː/, /ˈnoː.wiː/

Adjectiu

novī

1. nominatiu masculí plural de novus
2. vocatiu masculí plural de novus
3. genitiu masculí singular de novus
4. genitiu neutre singular de novus

Verb

nōvī

1. primera persona singular del pretèrit perfet d'indicatiu actiu de nosco