nouparlant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌnɔw.pərˈɫan/
	balear /ˌnɔw.pəɾˈɫant/, /ˌnɔw.pərˈɫan/
Occidental:	nord-occidental /ˌnɔw.parˈɫan/
	valencià /ˌnɔw.paɾˈɫant/, /ˌnɔw.paɾˈɫan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: De nou i parlant, segle XX.

Nom

nouparlant m. f. ‎(plural nouparlants)

1. Persona que parla un idioma que no va aprendre com a llengua materna o en què s'ha iniciat recentment.

   «D'una banda, és llengua quotidiana d'ús per part de les poblacions de les valls pirinenques aragoneses (de 20.000 a 30.000 persones) i dispersa en d'altres zones, així com els nouparlants estesos per tot l'Aragó, ja que des del 1963 s'imparteixen cursos d'aragonès, cada cop en més poblacions i amb més freqüència.»

   (Xavier Massot i Martí, Crònica d'urgència sobre el país de la fabla. A: «Via Fora!!», 14, p. 19, Enllaç, 1987)

   «Amb tot, estes pronúncies poden donar-se en el cas concret de la ficció pròpia, en productes de marcat caràcter realista. Així, per exemple, es pot reflectir la pronunciació d’un personatge caracteritzat com a nouparlant fent-li pronunciar tancades les o obertes, o la d’un hiperpuristaamb errades d’ultracorreccions (que diga *matitzar, posem per cas).»

   (Sofia Moltó et. al, Llibre d'estil per als mitjans de comunicació en valencià, p. 23, 2011)

Sinònims

• neoparlant

Relacionats

• nouvingut

Traduccions

Traduccions

• Anglès: new speaker ^(en)
• Castellà: neohablante ^(es) m. f.
• Francès: nouveau locuteur ^(fr) m., nouvelle locutrice ^(fr) f.
• Gallec: neofalante ^(gl) m. f.

Miscel·lània

• Síl·labes: nou·par·lant (3)

Vegeu també

• Obres de referència: Termcat