normalització

Català

Oriental:	central /nur.mə.ɫi.d͡zə.siˈo/
	balear /noɾ.mə.ɫi.d͡zə.siˈo/, /nur.mə.ɫi.d͡zə.siˈo/
Occidental:	nord-occidental /nor.ma.ɫi.d͡za.siˈo/, valencià /noɾ.ma.ɫi.za.siˈo/

normalització f. ‎(plural normalitzacions)

Procés de dur a terme les actuacions socials i d'utilitzar els mecanismes de pressió o de persuasió necessaris perquè les persones amb diversitats funcionals o en situació de risc social tinguin unes pautes i condicions de vida que s'aproximin al màxim a les pautes i condicions de vida del conjunt de la societat.

La normalització pot requerir proporcionar suport individualitzat a una persona per gaudir d'una vida normal i al mateix temps preparar o modificar els entorns normals per fer-los accessibles a aquesta persona.