norantè

Potser volíeu: noranté

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /nu.ɾənˈtɛ/, balear /nɔ.ɾənˈtə/

Occidental: /no.ɾanˈte/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Derivat de noranta amb el sufix -è.

Numeral

<  89è	90è		> 91è
Cardinal: Ordinal: Prefix:		noranta norantè nonaconta-
Viccionari:Llista de nombres en català

norantè m. ‎(femení norantena, plural masculí norantens, plural femení norantenes)

1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició noranta.
2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit noranta parts iguals.

Notes d'ús

• Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
• L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí.

Sinònims

• noranté, en valencià
• nonagèsim

Traduccions

Traduccions

• Anglès: ninetieth ^(en)
• Castellà: nonagésimo ^(es)
• Esperanto: naŭdeka ^(eo)
• Francès: quatre-vingt-dixième ^(fr)

• Gallec: nonaxésimo ^(gl)
• Italià: novantesimo ^(it)
• Occità: nonanten ^(oc), nauantau ^(oc)
• Portuguès: nonagésimo ^(pt)

Nom

norantè m. ‎(plural norantens)

1. Una de les noranta parts iguals en que es divideix un tot

   un norantè es representa 1/90

Miscel·lània

• Síl·labes: no·ran·tè (3)
• Anagrames: entonar, notaren

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot