noceo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈnɔ.kɛ.oː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *noḱéye-, forma causativa de *neḱ- («perir, desaparèixer»).

Verb[modifica]

noceō ‎(1a present?), nocēs ‎(2a present), nocēre ‎(infinitiu), nocuī ‎(perfet), nocitum ‎(supí)

  1. delinquir
    Ex.: noxam nocere[1] — (traducció:«Cometre falta.»)
  2. perjudicar
    Ex.: Quod si nocueris, noceberis ab alio. — (traducció:«Si perjudiques algú, aquest et tornarà el mal.»)

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Fórmula emprada pels fecials