noble

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí nobĭlis, del llatí arcaic gnobilis ‎(«conegut, il·lustre»), segle XIV.
  • Anagrama: Nobel

Adjectiu[modifica]

no·ble inv. ‎(plural nobles)

  1. Relatiu o pertanyent a la noblesa.
  2. Allò que és especialment digne i ètic.

Compostos i expressions[modifica]

  1. Cort noble: Conjunt format pel sobirà i els personatges que l'envolten i que constitueixen habitualment o accidentalment la seva família, el seu servei i la seva comitiva o acompanyament.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

no·ble m. f. ‎(plural nobles)

  1. Membre de la noblesa.

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: noble


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈnəʊbəl/
    àudio (EUA)

Adjectiu[modifica]

noble ‎(comparatiu more noble, superlatiu most noble)

  1. noble
  2. nobiliari


Castellà
[modifica]

Adjectiu[modifica]

no·ble inv. ‎(plural nobles)

  1. noble

Nom[modifica]

no·ble m. ‎(plural nobles)

  1. noble