mínim

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmi.nim/
  • Etimologia: Del llatí minimus, segle XV, superlatiu de parvus ‎(«petit»).

Adjectiu[modifica]

mínim m. ‎(femení mínima, plural masculí mínims, plural femení mínimes)

  1. Que assoleix el valor més petit possible.
    Va arribar en el mínim temps que va poder.
  2. petitíssim
  3. Relatiu o pertanyent a l'ordre religiós fundat per Sant Francesc de Paula.

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

mínim m. ‎(plural mínims)

  1. Valor més petit que pot prendre una magnitud variable.
  2. (matemàtiques) Valor que pren una funció en un punt en que aquesta és més petit que en els punts immediatament anteriors i posteriors.
  3. Membre de l'ordre religiós fundat per Sant Francesc de Paula.

Compostos i expressions[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mí·nim (2)
  • Anagrama: mimin

Vegeu també[modifica]