murriege

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

murriege

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de murriejar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb murriejar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb murriejar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb murriejar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mur·ri·e·ge (4)
  • Anagrama: riguérem