munus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmuː.nʊs/
  • Etimologia: Derivat de l'arrel indoeuropea meyǝ- («intercanvi»), igual que comunitat o immunitat.

Nom[modifica]

mūnus m. ‎(genitiu mūneris)

  1. ofrena als manes d'un difunt
  2. obligació, deure
  3. espectacle de gladiadors

Declinació[modifica]

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu mūnus mūnerēs
Vocatiu mūnus mūnerēs
Acusatiu mūnerem mūnerēs
Genitiu mūneris mūnerum
Datiu mūnerī mūneribus
Ablatiu mūnere mūneribus


Derivats[modifica]