munus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmuː.nʊs/
  • Etimologia: Derivat de l'arrel indoeuropea meyǝ- («intercanvi»), igual que comunitat o immunitat.

Nom[modifica]

mūnus m. ‎(genitiu mūneris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu mūnus mūnerēs
Vocatiu mūnus mūnerēs
Acusatiu mūnerem mūnerēs
Genitiu mūneris mūnerum
Datiu mūnerī mūneribus
Ablatiu mūnere mūneribus
  1. ofrena als manes d'un difunt
  2. obligació, deure
  3. espectacle de gladiadors

Derivats[modifica]