munires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /muˈni.ɾəs/, occidental /muˈni.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

munires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de munir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb munir.

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·ni·res (3)
• Heterograma de 7 lletres (eimnrsu)
• Anagrames: mesurin, murines, numeris, rumines, ruminés, sumiren