munir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /muˈni/
Occidental: nord-occidental /muˈni/, valencià /muˈniɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: muní
  • Etimologia: Del llatí munīre ‎(«fortificar, protegir»), segle XV.

Verb[modifica]

mu·nir trans.

  1. Proveir d'equipaments per a la defensa d'una plaça o la subsistència d'una tropa.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: muneixo, muneix, munim

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]