muníreu

Potser volíeu: munireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /muˈni.ɾəw/, occidental /muˈni.ɾew/
• Rimes: -iɾew

Verb

muníreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de munir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb munir.

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·ní·reu (3)
• Anagrama: rumineu