muga

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmu.ɣə/, occidental /ˈmu.ɣa/
• Rimes: -uɡa
• Etimologia: D'un substrat bascoide *muga, paral·lel al basc i aragonès muga, segle XI. Doblet de boga.

Nom

muga f. ‎(plural mugues)

1. (antic, pirinenc) fita (senyal de límit)

   «Segons que es consideri frontera la línia divisòria d'aigües entre les mugues núms. 261 i 262 o la línia recta entre les dues fites, la boca de l'avenc serà espanyola o francesa.» (Francesc Vicens i Giralt, Avencs i coves, 1958)

Notes

• Fossilitzat com a termenal en diversos topònims.

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·ga (2)
• Anagrama: Guam

Vegeu també

• Obres de referència: DECat