motivàreu

Potser volíeu: motivareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mu.tiˈβa.ɾəw/
	balear /mo.tiˈva.ɾəw/, /mu.tiˈva.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /mo.tiˈβa.ɾew/
	valencià /mo.tiˈva.ɾew/, /mo.tiˈβa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

motivàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de motivar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb motivar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·ti·và·reu (4)
• Heterograma de 9 lletres (aeimortuv)
• Anagrames: vomitareu, vomitàreu