morfir-se

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /murˈfir.sə/
Occidental: nord-occidental /morˈfir.se/, valencià /moɾˈfiɾ.se/, /muɾˈfiɾ.se/
  • Rimes: -iɾse
  • Etimologia: Incerta, aparentment relacionat amb el francès antic morfir ‎(«pansir») i l’italià morfire ‎(«menjar»), potser d’un gòtic *murfen ‎(«rossegar»).
  • Anagrames: morfires, reformis, sofrirem

Verb[modifica]

mor·fir-se pron.

  1. Pansir-se una cosa quan és masegada o assonada.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: morfeixo, morfeix, morfim

Vegeu també[modifica]