monologar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mu.nu.ɫuˈɣa/
	balear /mo.no.ɫoˈɣa/, /mu.nu.ɫuˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /mo.no.ɫoˈɣa/
	valencià /mo.no.ɫoˈɣaɾ/, /mo.no.ɫoˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: monologà
• Etimologia: De monòleg.

Verb

monologar intr.

1. Parlar amb si mateix.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	monologar			haver monologat
gerundi	monologant			havent monologat
participi	monologat, monologada, monologats, monologades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	monologo	monologues	monologa	monologuem	monologueu	monologuen
	monologue						val
	monologui						sept
	monolog				monologau		bal, alg
				monologam			bal
imperfet	monologava	monologaves	monologava	monologàvem	monologàveu	monologaven
passat simple	monologuí	monologares	monologà	monologàrem	monologàreu	monologaren
futur	monologaré	monologaràs	monologarà	monologarem	monologareu	monologaran
condicional	monologaria	monologaries	monologaria	monologaríem	monologaríeu	monologarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	monologui	monologuis	monologui	monologuem	monologueu	monologuin
	monologue	monologues	monologue			monologuen	occ, bal
imperfet	monologués	monologuessis	monologués	monologuéssim	monologuéssiu	monologuessin
		monologuesses		monologuéssem	monologuésseu	monologuessen
	monologàs	monologassis	monologàs	monologàssim	monologàssiu	monologassin	bal
		monologasses		monologàssem	monologàsseu	monologassen	val, bal (1)
	monologara	monologares	monologara	monologàrem	monologàreu	monologaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	monologa	monologui	monologuem	monologueu	monologuin
	–				monologau		bal, alg
	–		monologue			monologuen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	monologariva	monologarives	monologariva	monologarívem	monologaríveu	monologariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	monologuessi		monologuessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... monologat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... monologar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... monologat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... monologat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... monologat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... monologat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... monologar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... monologat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... monologat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... monologat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: monologo, monologa, monologuem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions

Traduccions

• Anglès: soliloquize ^(en), monologize ^(en)
• Castellà: monologar ^(es)
• Francès: monologuer ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·no·lo·gar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot