moble

De Viccionari
Potser volíeu: MOBLE


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈmɔb.bɫə/, occidental /ˈmɔ.bɫe/
  • Rimes: -ɔble
  • Homòfon: mobla
  • Etimologia: Del llatí mōbile, segle XIII, forma neutra de mōbilis ‎(«movible»), doblet de mòbil per via culta.

Nom[modifica]

moble m. ‎(plural mobles)

  1. Element no fix que forma part de l’equipament estable de l’interior d'un edifici, en especial els habitatges. Típicament es refereixen a miralls, taules, seients, llits, objectes per a guardar-hi coses o bé d'adorn.
  2. (heràldica) Element ornamental que es diferencia de la figura perquè té una forma no figurativa i de la peça perquè es troba circumscrita dins d'una àrea definida. Quan coincideixen un moble i una peça en un mateix lloc, el moble es sobreposa a la peça.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

moble inv. ‎(plural mobles)

  1. que es pot moure.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

moble

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de moblar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb moblar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb moblar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb moblar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \ˈmo.βle\
Americà: alt /ˈmo.ble/, baix \ˈmo.βle\

Adjectiu[modifica]

moble inv. ‎(plural mobles)

  1. (obsolet) mòbil

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre moble