mitjapoma

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: balear /mi.d͡ʒəˈpo.mə/

• Rimes: -oma
• Etimologia: De mig i poma, segle XIX.

Nom

mitjapoma m. ‎(plural mitjapomes)

1. (mallorquí, despectiu) efeminat, marieta

   «Cafeter. ¡Quín hòmo tant mitja poma! [(Apart.)] Ara m' en aniré jò, que estich molt enrera anit, á veure si acab sa vòlta.» (Bartomeu Ferrà i Perelló, Els calsons de mestre Lluch ò sia qui no está avesat á dú bragues ses costures li fán llagues, 1871)

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: mit·ja·po·ma (4)

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, DCVB