mirlitó

Català

mostra de so^ⓘ

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /mir.ɫiˈto/
• Rimes: -o

Nom

mirlitó m. ‎(plural mirlitons)

1. Instrument membranòfon de caràcter popular, consistent en un tub de canya o de cartó amb un dels seus extrems tapat amb un paper o membrana que entra en vibració quan es bufa per l'altre extrem.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Kazoo ^(de) n.
• Anglès: eunuch flute ^(en), gazoo ^(en), kazoo ^(en), mirliton ^(en), Tommy talker ^(en), zarah ^(en)
• Castellà: mirlitón ^(es)
• Francès: mirliton ^(fr)
• Italià: kazoo ^(it) m.
• Suec: kazoo ^(sv) c.

Miscel·lània

• Síl·labes: mir·li·tó (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• mirlitó. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.