mirlitó

Català

• Pronúncia: /mir.ɫiˈto/
• Rimes: -o

Nom

mir·li·tó m. ‎(plural mirlitons)

1. Instrument membranòfon de caire popular, consistent en un tub de canya o de cartó amb un dels seus extrems tapat amb un paper o membrana que entra en vibració quan es bufa per l'altre extrem.

Traduccions

Traduccions: mirlitó

• Alemany: Kazoo ^(de) n.
• Anglès: eunuch flute ^(en), gazoo ^(en), kazoo ^(en), mirliton ^(en), Tommy talker ^(en), zarah ^(en)
• Castellà: mirlitón ^(es)

• Francès: mirliton ^(fr)
• Italià: kazoo ^(it) m.

Vegeu també

• Mirlitó a la Viquipèdia
• mirlitó. Instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.