minso

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmin.su/, occidental /ˈmin.so/
• Etimologia: Del francès mince, derivat del verb mincier i de menuisier ‎(‘fer menut’), procedent del llatí minutiare ‎(‘esmicolar’), derivat de minutia ‎(‘partícula’) que es va formar a partir del verb miuěre ‎(‘dismnuir’).

Adjectiu

minso m. ‎(femení minsa, plural masculí minsos, plural femení minses)

1. D'escassa quantitat.
2. De poca consistència.

Sinònims

• escarransit, exigu
• fluix

Traduccions

Traduccions

• Anglès: meager ^(en)
• Castellà: exiguo ^(es)
• Francès: maigre ^(fr)
• Italià: magro ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: min·so (2)
• Anagrames: minos, nomis, somni

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot