mimàreu

Potser volíeu: mimareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /miˈma.ɾəw/, occidental /miˈma.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

mimàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de mimar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb mimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·mà·reu (3)
• Anagrama: muràiem