Vés al contingut

milito

De Viccionari
Potser volíeu: militó

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /miˈɫi.tu/, occidental /miˈɫi.to/
  • Rimes: -ito

Verb

[modifica]

milito

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de militar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: mi·li·to (3)
  • Anagrama: limito

Castellà

[modifica]
Peninsular: /miˈli.to/
Americà: alt /miˈli.t(o)/, baix /miˈli.to/

Verb

[modifica]

milito

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb militar

Miscel·lània

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈmiː.lɪ.toː/
  • Etimologia: De mīles ‎(«soldat»).

Verb

[modifica]

mīlitō ‎(1a present?), mīlitās ‎(2a present), mīlitāre ‎(infinitiu), mīlitāvī ‎(perfet), mīlitātum ‎(supí)

  1. jo sóc soldat, jo faig el servei militar
  2. militar (pertànyer a un grup de lluita), jo milito