milito

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

mi·li·to

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb militar


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

mi·li·to

  1. Primera persona del singular (yo) del present d'indicatiu del verb militar.


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

mīlitō ‎(1a present?), mīlitās ‎(2a present), mīlitāre ‎(infinitiu), mīlitāvī ‎(perfet), mīlitātum ‎(supí)

  1. jo sóc soldat, jo faig el servei militar
  2. militar (pertànyer a un grup de lluita), jo milito